Descobreix com Hamilton Elementary va multiplicar per 5,3 els seus índexs de lectura posant el focus en la connexió amb ClassDojo

Quan Brittany Daley es va convertir en directora de Hamilton Elementary a City Heights, a San Diego, la situació era desoladora: només el 9% dels alumnes llegien al nivell corresponent al seu curs i el 37% acumulava absentisme crònic. «Em va quedar clar que les famílies no estaven il·lusionades d'enviar els seus fills a l'escola, no se sentien informades sobre el que passava al nostre centre i, a més, no se sentien còmodes —i encara menys capaces— de comunicar-nos les seves necessitats», va dir.

Hamilton no necessitava només intervencions acadèmiques: necessitava un canvi cultural. L'estratègia? Situar la participació de les famílies al centre com a motor clau de l'èxit dels alumnes.

Construir confiança abans d'ensenyar

Després de la pandèmia, la desconfiança era profunda. Moltes famílies se sentien desconnectades, i les barreres de comunicació entre diversos idiomes ho feien encara més difícil. Gairebé la meitat dels alumnes estaven aprenent anglès, amb famílies que parlaven espanyol, crioll haitià, paixtu i vietnamita.

Per trencar el cicle d'absentisme i desconnexió, l'escola no va començar per l'àmbit acadèmic, sinó per la visibilitat i la confiança. «El primer que vaig fer va ser establir una comunicació oberta amb els pares mitjançant ClassDojo», va dir Daley. «Es va convertir en una manera fàcil de generar confiança i col·laboració entre les famílies i el personal.»

Un gest simbòlic va deixar clar aquest compromís: «Fa dos anys, vaig comprar una cadira blava per a cadascun dels docents. Si un pare, mare o cuidador volia venir, aquest seria un espai reservat per a ell. Era la meva manera de dir: “A partir d'ara, les coses seran diferents.”»

«El primer que vaig fer va ser establir una comunicació oberta amb els pares mitjançant ClassDojo.»

Primer, la participació des de l'alegria

L'enfocament inicial no era acadèmic: es tractava de mostrar a les famílies que l'escola podia ser un lloc alegre i acollidor. L'escola va organitzar classes d'art extraescolars, «Family Fridays» mensuals i esdeveniments com recollides de disfresses de Halloween i Read Across America.

«El nostre objectiu no era l'aprenentatge durant aquestes trobades. Tot estava al servei de generar confiança i crear relacions significatives amb els alumnes i les seves famílies», va dir Daley.

La participació als Family Fridays va passar de 10 assistents a més de 200, i amb el temps les famílies van començar a liderar les seves pròpies iniciatives, com botigues de roba, centres d'aliments i classes d'anglès. «Avui, l'ambient a Hamilton és radicalment diferent de quan vaig entrar per primera vegada per aquestes portes fa quatre anys.»

Integrar l'aprenentatge acadèmic a casa

Un cop es va haver construït la confiança, van venir els aspectes acadèmics, però sempre amb les famílies al centre. Una aposta escolar per la fonètica va incloure activitats personalitzades per fer a casa, dissenyades i explicades conjuntament durant les reunions entre famílies i professorat.

«El que vam veure de seguida va ser que, més enllà d'ajudar els alumnes, aquesta pràctica desmuntava una idea errònia que moltes famílies havien assumit: que no en sabien prou, que no tenien prou confiança o que no tenien prou temps per ajudar els seus fills a tenir èxit.»

Resultats reals per als alumnes

Els resultats parlen per si sols: ara el 48% dels alumnes llegeixen al nivell corresponent al seu curs, i l'absentisme crònic ha baixat fins al 17%, amb l'objectiu d'arribar al 14% aquest any. «Quan els líders del districte venen de visita, sempre queden impressionats per la participació. Els dic que, si una cosa t'importa, ha d'estar tan profundament integrada al sistema que la gent no tingui més remei que fer-la.»

La participació familiar com a estratègia, no com a eslògan

Aquesta transformació no es va produir gràcies a un nou currículum ni a eines cares. Va passar perquè l'escola va teixir la participació familiar a l'ADN de tot el que feia, des de les reunions del personal fins a la planificació de l'alfabetització. No era un programa independent; era el fonament.

La recerca també ho avala: quan les famílies s'impliquen, milloren les habilitats lectores, el desenvolupament del llenguatge i l'atenció a l'aula. També milloren la moral del professorat i el benestar de les famílies.

«Per a mi, la participació familiar és l'estratègia definitiva per a l'aprenentatge acadèmic», va dir Daley. «De vegades, en el món del K–12 mantenim aquestes coses separades, però en realitat és la clau que ens permet assolir els objectius acadèmics i crear una comunitat escolar alegre.»