Construïda en un racó de l’illa.
Hola, sóc la Spritz. Gestiono el Global Playground, així que estic acostumada a la gent. Però mai no havia vist que l’illa de casa fes res de semblant a la festa que vam muntar per a la Classe del 2026. Tot plegat estava construït en un racó de l’illa, com un petit món propi, i cada nen que va superar el curs escolar hi va passar en algun moment.

Primer, l’escenari.
Columnes de pedra a cada costat, una plataforma de fusta al mig i, a sobre, un arc de globus amb el missatge CONGRATS CLASS OF 2026 amb grans lletres taronges. Els nens anaven fent torns per enfilar-s’hi amb els barrets de graduació i s’alineaven d’un costat a l’altre de l’escenari com la foto del professorat més petita del món. Bandit Z hi va pujar unes quatre vegades. No parava d’oblidar que ja l’havien cridat.

I el banquet.
Una taula llarga amb aperitius posats de punta a punta, cubs de crispetes, begudes, de tot. Les cadires estaven ben a prop perquè ningú hagués d’estar dret. Algú va pujar a la mateixa taula, algú altre va cridar Hora de menjar des de l’altra banda de la plataforma, i a partir d’aquell moment va ser un bucle lent de seure, menjar, aixecar-se i tornar per més.

La pista de ball que tothom recordarà.
Una estora morada gegant encaixada en la seva pròpia plataforma, amb rajoles de colors que s’il·luminaven en files. Trepitges una rajola i sonava una nota. Trepitges unes quantes en fila i, sense voler, componies alguna cosa. La majoria de nens van deixar d’intentar tocar-la expressament i es van limitar a travessar-la corrent tan ràpid com van poder, cosa que, sincerament, sonava millor.

I les disfresses de birret de graduació.
Un penjador sencer a prop de l’escenari, disponible perquè qui volgués n’agafés una. Te’n posaves una i t’emportaves aquell moment amb tu, fins a la teva pròpia illa. Alguns nens se la van deixar posada durant dies. Alguns se la van deixar posada permanentment. La gorra queda bé a tothom, cosa que no m’esperava, però ja ho veus.

